Una coincidència

UNA COINCIDÈNCIA

Text 4: Li truc, li explico i és va emocionar per la trucada. Va dir-me de trobar-nos de seguida i, quan vam serva la plaça, em va voler convidar a fer el toc. Vam estar xerrant i, de cop, em deixa anar que tot  plegat era una coincidència perquè feia molt de temps que s'havia fixat  en mi ...

Acte I, Escena II

La Joana està a casa seva asseguda sobre el seu llit amb el mòbil a la mà i al seu costat la cartera d'en Joan.

La Joana marca el nombre d'en Joan nerviosa mica Una.

-Joana: Hola Joan sóc la Joana la noia de 4rt d'ESO i et trucava perque m'he trobat la teva cartera pel carrer.

-Joan: Ostres Moltes gràcies et va bè que quedem a la plaça d'aquí 10 minuts?

-Joana: Perfecte cap problema d'aquí 10 minuts sóc a la plaça.

els dos Joves pengen el telèfon.

Al cap de déu minuts a la plaça els dos joves es troben al costat d'un bar.

-Joana: Hola, te la teva cartera.

-Joan: Merci, pensava que ja no la  trobaria mai mes ¿vols anar a prendre alguna cosa i parlem?

-Joana: per mi si, com vulguis.

seuen a una taula que està al racó on a la dreta de la paret hi ha un quadre den Dalí i demanen maduixes amb xocolata i un batut de fruita

-Joan: I Que, com va el curs?

-Joana: Ah molt bé

-Joan: La veritat és que tot plegat ha estat una coincidència.

-Joana: A què et refereixes?

-Joan: perquè feia temps que m'havia fixat amb tu ...

-Joana: Doncs quina coincidència perquè si sóc sincera jo també m'he fixat  amb tu, bè ..., qui no s'ha fixat  mai amb tu?

-Joan: L'altre dia que et vaig conèixer, de seguida vaig ver que ets especial i no com altres Que nomes fan el ximple.

-Joana: Penses això de mi?

-Joan: Clar que sí, ets una noia agradable i riallera i a els teus ulls sobretot criden molt l'atenció.

-Joana: Moltes gràcies.

-Joan: Bé ens veiem demà que ja s'està fent tard.

-Joana: fins dema.

 Es fan u petó als llavis, es miren als ulls i marxen per on havien entrat agafats de la mà.